 |
Fa
molts anys que Liça de Vall era tot un bosc,
ple de llops, gineus i porcs senglas.
Hi havia unes quantes masies alluyades. Alguna d' ella
tenia un pou de glaç, ple de gel,
que els pagesos havien agafat a l' hivern del riu Tenes.
Camiant riera avall s'alçava el castell de Lliçà,
on els reis anaven de vacances molt
de tant en tant. Al mig del terme es trobava l'església
de Sant Cristòfol, on els
diumenges hi anaven els pagesos; després d'olir
missa, es recollien sota el Roure de les
mentides per explicar-se tots els problemes i queixes
que tenien.
|
|
| |
Un pagès estava molt espanta, perquè cada
vegada que plantava patates al seu hort
baixava del bosc un porc senglar, ferotge i gran com
un elefant, que se li menjava
les patates i li treptjava totes les verdures.
|
|
